Haiku o no haiku?
Hi ha moltes formes poètiques japoneses, però aquí a tot el que té 5-7-5 se li diu haiku. Anem a posar una mica d’ordre en tot això, ja que si volem escriure poesia seguint la tradició japonesa, cal fer-ho amb respecte a la tradició a la que volem acostar-nos-hi. Haiku: poema de 5-7-5 síl·labes, es fa servir per parlar de la natura, del pas de les estacions o del món espiritual. La bassa vella. / Una granota hi salta… / Xarbot…
Historia verra de fantasmes
* No llegir sense haver llegit abans Mentre durin les espelmes, pots patir spoilers sobre la novel·la en què es basa aquest relat. Isaac Li enviaré un whtsapp al Joel, ja soc al transbordament per entrar al metro i ha dit que m’espera a la sortida de Jaume I, jo encara em perdo pels carrerons del Gòtic, arribar al carrer Flassaders és difícil per a mi fins i tot amb Google maps. Espero que no vingui amb l’Edu, aquell imbècil…
Recital al Taller Balam
Dissabte passat va tornar a passar! Vaig poder recitar haikus per primer cop en molt de temps! Al taller Balam, a Gràcia, van dedicar una quinzena de dies a la cultura japonesa, fetn exposicions, tallers, classes magistrals… i un recital de haikus. Tot va ser gràcies a la Núria Capellades, que va protagonitzar una exposició de haikus i fotografies de la seva autoria. Va contactar amb mi i amb Ester Enrich i ens va convidar a recitar el dia 24,…
Haikus de primavera
Molta gent té la primavera coma estació preferida… és de suposar que a causa de l’esclat de vida que s’hi produeix, amb l’arribada del bon temps, dels colors o de les flors. Sobre el paper, hauria de ser una estació ideal per fer haikus, oi? Però recordem, que no només de bellesa tracten els haikus, que s’ha d’acceptar tot i reconèixer la bellesa a tot arreu!
Us deixo alguns dels haikus que he escrit aquesta primavera:
Plàntules verdes
s’obren pas malgrat el fred;
crisantems broten.
Allà on poso els ulls,
una boira sense fi;
fins a on arriba?
Cel sense estels,
flaixos de fanals i llums,
febles substituts.
Sota el far antic,
vent fresc al penya-segat,
mar contra roques.
Gessamí primer,
la seva fragància
inunda la nit.
La fressa del vent,
constant a la finestra;
llavors, silenci.
Suposo que recordeu que no ha estat una primavera típica, podeu veure que em queixo del vent, del cel ennuvolat, de la boira… no és que hagi fet un temps encantador, la veritat. Això sí, ha estat prou bo com per veure florir les primeres flors al meu balcó i per a poder gaudir de les primeres llavors que m’he atrevit a plantar, uns crisantems que fan goig i estan a punt per donar flors!
No són tots els que he fet, però sí una selecció que m’agrada. I us deixo amb la foto dels crisantems.
Les primeres presentacions de Mentre durin les espelmes
Ja porto uns quants actes en el mes i escaig que fa que va sortir a la venda Mentre durin les espelmes i l’he tret alguns cops a “passejar”. M’agradaria fer un repàs de com ha anat cada vegada que ho he fet i quines sensacions n’he tingut. Alella, Espais de Poesia El primer cop, va ser a Alella el 9 de maig, als Espais de Poesia. Allí no vaig parlar pròpiament del llibre, sinó que simplement l’editorial el va…