Molta gent té la primavera coma estació preferida… és de suposar que a causa de l’esclat de vida que s’hi produeix, amb l’arribada del bon temps, dels colors o de les flors. Sobre el paper, hauria de ser una estació ideal per fer haikus, oi? Però recordem, que no només de bellesa tracten els haikus, que s’ha d’acceptar tot i reconèixer la bellesa a tot arreu!
Us deixo alguns dels haikus que he escrit aquesta primavera:
Plàntules verdes
s’obren pas malgrat el fred;
crisantems broten.
Allà on poso els ulls,
una boira sense fi;
fins a on arriba?
Cel sense estels,
flaixos de fanals i llums,
febles substituts.
Sota el far antic,
vent fresc al penya-segat,
mar contra roques.
Gessamí primer,
la seva fragància
inunda la nit.
La fressa del vent,
constant a la finestra;
llavors, silenci.
Suposo que recordeu que no ha estat una primavera típica, podeu veure que em queixo del vent, del cel ennuvolat, de la boira… no és que hagi fet un temps encantador, la veritat. Això sí, ha estat prou bo com per veure florir les primeres flors al meu balcó i per a poder gaudir de les primeres llavors que m’he atrevit a plantar, uns crisantems que fan goig i estan a punt per donar flors!
No són tots els que he fet, però sí una selecció que m’agrada. I us deixo amb la foto dels crisantems.
