El haiku és, sense cap mena de dubte, la forma poètica japonesa més popular; ara bé, cal recordar que el haiku deriva del hokku, que neix al segle XVI. Què feien abans els japonesos quan s’expressaven poèticament? Doncs poemes igual o una mica més llargs, en concret, quatre de diferents:
1) El Katauta
Es tracta d’una cançó o poema curt, l’estructura sil·làbica del qual era de 5-7-7 o 5-7-5 síl·labes, per tant, solament dinou o disset síl·labes conformaven un poema.
2) El Chôka
Es tracta d’una cançó llarga, que consisteix en una sèrie indefinida de versos de 5 i 7 síl·labes que alternen constantement finalizant en un vers de set síl·labes.
3) El Waka y la Tanka
Originàriament el terme Waka designava qualsevol tipus de poema japonès, independentment de la seva llargària, i es cultivava a la cort des del segle VI. Inicialment, s’hi observa una estructura que alterna els versos de 5 i 7 síl·labes, però a partir del període Heian (s. VIII-XII), el Waka va acabar identificant-se amb la Tanka (poema curt de 31 síl·labes).
Aquestes 31 síl·labes es distribueixen en dues estrofes: a la primera es troben els tres primers versos de 5-7-5 síl·labes, on es proposa un tema, i a la segona, es completa o conclou el tema amb dos versos de 7 síl·labes.
4) Sedôka i Mondo.
Tant el Sedôka com el Mondo consten de dues estrofes amb la mateixa estructura sil·làbica: 5-7-7. Mentre que en el segon tenim dos jo poètics o autors que es fan una pregunta i una resposta, en el primer la forma és més lliure i les dues estrofes poden fusionar-se en una de sola, si convé.
Bona part de la informació està extreta del curs de Tanka que vaig realitzar amb Haiku Argentina.
