Dissabte passat va tornar a passar! Vaig poder recitar haikus per primer cop en molt de temps!
Al taller Balam, a Gràcia, van dedicar una quinzena de dies a la cultura japonesa, fetn exposicions, tallers, classes magistrals… i un recital de haikus.
Tot va ser gràcies a la Núria Capellades, que va protagonitzar una exposició de haikus i fotografies de la seva autoria. Va contactar amb mi i amb Ester Enrich i ens va convidar a recitar el dia 24, i per suposat que vaig acceptar! Feia molt que no anava a un recital dedicat al meu tipus de poesia preferida i no m’ho podia perdre!
La veritat és que va ser un matí ben agradable. L’Ester ens va delectar amb una explicació didàctica de què és un haiku mentre en llegia alguns del seu llibre L’essència en tres versos. Jo vaig optar per llegir tres haibuns, alternant la prosa amb els poemes. La Núria, l’amfitriona, va llegir alguns dels haikus que tenia penjats a les fotografies.
M’agrada el contacte directe amb el públic, i si ho faig amb haikus, encara més. La màgia que desprenen és incomparable a qualsevol altra cosa!
En acabar vam fer un petit taller de haikus i cada assistent en va escriure un. Va ser divertit ajudar-los a crear un petit poema a la japonesa.
Només puc agrair al Taller Balam haver acollit aquesta cita tan bonica, agrair a la Núria el convidar-me a recitar, a l’Ester per acompanyar-nos i posar ordre en com ho faríem tot i al públic per assistir, sense ells, la poesia no existiria.
Ah! I va haver un petit intercanvi: L’Ester em va regalar Pells, el seu llibre premiat amb el darrer premi 7 lletres, i jo li vaig obsequiar Mentre durin les espelmes.
Us deixo unes quantes fotos de l’esdeveniment
