* No llegir sense haver llegit abans Mentre durin les espelmes, pots patir spoilers sobre la novel·la en què es basa aquest relat.
Isaac
Li enviaré un whtsapp al Joel, ja soc al transbordament per entrar al metro i ha dit que m’espera a la sortida de Jaume I, jo encara em perdo pels carrerons del Gòtic, arribar al carrer Flassaders és difícil per a mi fins i tot amb Google maps. Espero que no vingui amb l’Edu, aquell imbècil amb qui va mirar d’embolicar-me ja fa uns anys.
Ja rebo el seu missatge, el metro va força ple, per sort són només dues parades. M’ha convidat a passar uns dies a Barcelona, per passar amb ell la nit de Cap d’Any, ho vam parlar fa uns dies al poble i no em va semblar mala idea, tot i que la ciutat em mareja amb tanta gent, segur que trobo algú interessant a qui tirar-me!
Ve sol! Fantàstic! Ens abracem i ens fem dos petons.
Oriol
Apa, ja ho he muntat tot! El senyal no trigarà a sortir… llest! Tenim partit! Catalunya – Escòcia. Com cada dia dels Sants Innocents, un partidet descafeïnat i així ens tenen contents a tots amb unes engrunes. Ui, mite’l, el Samuel!
‒ Senyor aurèola, vine a seure amb mi!
‒ No em diguis així!
‒ Ha, ha, ha!
‒ Gràcies per convidar-m’hi, la resta de fantasmes no semblen gaire contents de tenir un àngel per aquí.
‒ Que els bombin, et tenen enveja perquè vas tot xetat. Tu vine quan vulguis.
‒ Doncs gràcies, amb en Joel no hi ha manera de gaudir d’un partit. Avui el tinc content, ha vingut uns dies l’Isaac, el seu amic del poble.
‒ Ostres! El que s’ho folla tot?!
‒Bé, és una manera de dir-ho…
‒ Acosta l’orella, he tingut una idea, invoca’m a casa teva, avui.
‒ Què t’has begut l’enteniment? No ho penso fer, això, a més, avui sortim a prendre alguna cosa una estona. I des de quan et van els tios?
‒ No creus que seria divertit? I bé, no em poso etiquetes, soc fluid pel que respecta al sexe.
Samuel
No sé com m’he deixat convèncer, en fi, tinc l’Oriol a la discoteca. Sí, ara que soc un àngel, puc invocar fantasmes, jo mateix consagro les espelmes. Ja ho vaig provar amb la Laura i l’Elvira, però són tan entremaliades que no les trauré mai més, les vaig veure de tots colors!
‒ Com és que avui m’acompanyes? Generalment, no vols sortir de festa, encara et fa mal rotllo el concert de la Mercè.
‒ Bé, un dia és un dia, i l’Isaac beu massa, no me’n refio que vulgui tornar a una hora prudent, demà treballes i si s’emborratxa no el podràs controlar tot sol
‒ Què exagerat que ets! No som al poble! La ciutat l’atabala massa com per perdre el control.
Miro cap a la barra, no l’atenen, però no té pressa, l’Oriol se li ha acostat i parlen tranquil·lament. Sí, el pot veure, si consagro l’espelma amb alguna cosa d’una persona, puc fer que interactuïn.
‒ Samuel, m’has d’explicar alguna cosa?
‒ No sé què vols dir…
‒ No puc veure’l, però no soc idiota, l’Isaac parla amb un fantasma.
‒ L’alcohol et fa imaginar coses.
Segueixo amb la mirada l’Isaac i l’Oriol, aquest darrer li xiuxiueja alguna cosa a cau d’orella i li fot la llengua fins la gola.
‒ I això també m’ho fa veure l’alcohol? Té la boca oberta i mou la llengua… i ara queda clar que li mengen el coll.
‒ Doncs no et queixes pas quan jo t’ho faig, deixa’l fer, si gaudeix.
‒ Doncs mira què faig!
M’arrenca la bossa del braç, troba l’espelma i l’apaga. L’Isaac queda perplex, mira cap als costats i s’acosta.
‒ Joel, tornem a casa, crec que he begut de més, deu ser la garrafa que posen aquí. No t’ho creuràs, m’estava embolicant amb un noi d’aquests escanyolits que a mi m’agraden i de cop i volta ha marxat, però és que en obrir els ulls ja no hi era, s’ha esfumat!
‒ No és això, és… ‒l’aturo abans que pugui continuar, no cal tota l’explicació‒ res, Isaac, tens raó, marxem a casa.
En Joel s’ha enfadat, la mirada que m’ha clavat augura una bona esbroncada a casa.
Oriol
No ho entenc, soc al cementiri de les Corts, si fins fa un moment era a una discoteca. En fi, tornaré al meu mausoleu, suposo que el conjur del Samuel deu haver fallat, collons, mira que anava calent! Dues senyores grans murmuren alguna cosa quan em veuen aparèixer i quan els faig un moviment guai amb un «bona nit, que no dormen?» fan que no amb el cap.
Quan soc al mausoleu, encenc una llanterna de llums de colors que es mouen i que il·luminen el sostre, em fa sentir que hi ha una mica d’esperit nadalenc aquí dins. Quan penso en estirar-me a descansar, un portal s’obre, apago la llanterna i hi entro.
Hi ha en Samuel, es posa el dit índex als llavis.
‒ Què ens senten?
‒ Sí que poden. A mi en Joel i a tu l’Isaac.
‒ Hi ha l’Isaac aquí? Som a casa teva?
‒ Sí, en Joel acaba d’entrar a la dutxa i l’Isaac és al sofà-llit mig adormit, no té el cap gaire clar.
‒ Ah, doncs me’n vaig al sofà.
‒ Ni parlar-ne! T’he invocat per explicar-te què ha passat, no perquè facis una bretolada!
‒ No passarà res!
‒ Tu vols que en Joel em mati?
‒ Crec que no t’ha de preocupar, d’això. Només serà un moment, ves-te’n a fer guàrdia al bany.
Abans que tingui temps de pensar, m’acosto al sofà. Acarono els cabells de l’Isaac i aquest obre els ulls. Em veu, el primer impuls és el d’espantar-se, però li poso dos dits als llavis i quan s’atura el beso. En Samuel posa els ulls en blanc i se’n va cap al bany, suposo que entretindrà en Joel una estona. El beso i li poso les mans sota el pijama, palpant el seu ventre, baixo la mà dreta cap als pantalons, noto com s’estremeix.
‒ No t’amoïnis, Isaac.
‒ Però, però… què hi fas, aquí?
‒ Conec en Joel. Em dic Oriol. Vols que apagui aquest llum per estar còmodes?
‒ Però com has entrat?
‒ Confies en mi?
‒ Sí.
Tot plegat dura cinc minuts, li trec el pijama mentre l’estiro al sofà i li faig una palla, li demano si vaig bé i em diu que sí, passo a fer-li una mamada fins que s’escorre i el semen li banya tot l’abdomen i el pit. Quan acaba, gemeix intensament. Li beso la galta. A cua d’ull veig que en Samuel surt del bany i d’una revolada arriba a la tauleta de nit i apaga l’espelma. Em veig arrossegat de nou a l’entrada del cementiri de les Corts amb les dues senyores que fan que no amb el cap.
Isaac
He tancat els ulls mentre em besava i en obrir-los ha desaparegut. Un altre cop. No entenc res, era un somni? Però si és un somni, perquè estic despullat i tot tacat de llet? En Joel obre la porta del bany, sort que és fosc, abans que obri cap llum, hi entro d’una revolada. No seria el primer cop que em veu en boles, això tant me fa, però que em vegi tot regalimant semen pel cos és una altra cosa.
Em netejo bé al lavabo, fins i tot entro a la dutxa i em remullo per davant. Surto i trobo en Joel al llit, assegut i amb el pijama ja posat. Em poso el meu i m’hi acosto. Amb la dutxa tinc el cap clar, si és un somni, és massa real, si no ho és, qui o què és l’Oriol?
Vaig al llit amb en Joel, li explico fil per randa el que ha passat. Com ha aparegut l’Oriol, m’ha despertat, m’ha besat, m’ha fet escórrer amb una xuclipalla…
‒ Si ho he somiat, ha estat el somni més eròtic de la meva vida! M’ha dit que et coneix, però no pot ser real, ha desaparegut… l’alcohol aquest no-t’hi-fixis de les discoteques és el pitjor que pots prendre, quin fàstic!
‒ I has somiat més? T’ha fet res més? Et trobes bé?
‒ Sí, sí, aquest Oriol és mel, si fins i tot m’ha demanat permís per baixar-me els pantalons. De veritat, el somni era massa real, he vist ben clar tot el que m’ha fet, i he ejaculat massa. Creus en fantasmes?
‒ Val, dormim per avui. Demà, quan hagis descansat ja en parlem. No, no te’n vagis, dorm amb mi –i alça el cap com si parlés amb algú‒ així ens assegurem que no vingui cap més fantasma.
Ens tapem sota les mantes i m’abraça, com quan érem petits i fèiem festes pijama. M’adormo ben ràpid, estic exhaust. Demà serà un nou dia.
Samuel
‒ Star Trek, la nova generació. Capítol 07×14. Sub Rosa.
‒ És per això que m’has fet acompanyar-te a la feina? Per parlar d’Star Trek? Com a mínim actualitza’t i parlem de Picard, no de la Nova generació.
‒ No dissimulis. Et sembla bé? Que un fantasma s’aprofiti d’un amic meu a casa nostra? T’ha semblat divertit imitar la doctora Crusher?
‒ A l’Isaac li ha agradat. De fet, és mutu. Tu mateix vas sentir com li va demanar permís. A més, que té de diferent amb el que ens va passar a nosaltres?
‒ Però què t’empatolles? Nosaltres no vam fer això d’aquesta manera tan barroera! A banda, saps què li pot passar a l’Oriol, oi? I si es corromp?
‒ Tranquil, ja ho he parlat amb el teu germà, l’Oriol rep la meva protecció.
‒ En Santi participa d’aquesta bajanada?
‒ Bé, de fet, l’aviso per tal que tapi els fets, em podrien fer tornar si se n’assabenten, però ell ja fa el que calgui per cobrir-ho tot, el seu cap és inútil i no està al cas de res.
‒ Flipo. Aquesta nit porto el Bran a casa, espero que això et freni. Tal com entri ho parlo amb la Clara. Ah, i tu o te’n vas amb la Laura i l’Elvira o dorms al sofà.
Em resigno. No servirà de res dur-li la contrària. Al vespre, la casa és una festa, l’Isaac sembla la joguina preferida del Bran, munten un ciri de ca l’ample mentre en Joel fa el sopar. Quan el Bran se’n va a dormir, en Joel li explica a l’Isaac la nostra història i li diu qui és l’Oriol. L’Isaac no diu res, se’n va al llit. Al cap de poc, crida en Joel.
‒ Vine a dormir, el teu llit és prou gran per als tres.
‒ No estàs enfadat? No tens preguntes?
‒ M’emprenya que no em diguessis res de bones a primeres quan vas trucar-me aquell dia, només serveixo per distreure’t després de tants anys?
‒ No, no és això. Aquell dia necessitava processar moltes coses.
‒ Doncs ara ho processo jo, d’acord? Demà vull més explicacions. Espera, el teu àngel dorm?
‒ Sí, castigat al sofà.
I amb un somriure sarcàstic me l’assenyala. Sospiro. Marxo a les Corts a veure l’Oriol. Quan hi arribo, se m’acosta excitat.
‒ Ostres, Samuel, sempre m’havies dit que l’Isaac era un tarambana, però té el seu costat cuqui, eh? I em posa molt! Ho vas veure, ahir?
‒ Doncs no mirava, no soc pas un voyeur. En tot cas, l’Isaac sap qui i què ets.
‒ Ah, li ho ha dit en Joel? I com s’ho ha pres?
‒ Diu que ho processa. Crec que ho paeix bé.
‒ Doncs hi tornem per la nit de Cap d’Any!
‒ No pot ser, en Joel s’ha enfadat. M’ha començat a parlar d’un episodi d’Star Trek.
‒ Ah, segur que parla del de la doctora Crusher. Tampoc és el mateix cas, jo no li he llençat cap encanteri ni sabria per on començar, sempre he jugat amb ordinadors i ell no és cap androide que pugui reprogramar.
‒ Tant és, en Joel fins i tot ha convidat en Bran a dormir a casa aquesta nit per assegurar-se que no et duc. I m’ha desterrat al sofà. Deixa-ho córrer.
‒ Sembla mentida que siguis deixeble de la Laura i l’Elvira!
‒ Escolta!
‒ Tu invoca’m la nit de Cap d’Any, jo ja faré la resta…
Isaac
Era impossible d’evitar. Les campanades les passem a ca l’Edu, que ha muntat una festa amb les seves companyes de pis. Porto no ´se quanta estona escoltant anècdotes seves sobre aquest any que inclouen el Joel, i a sobre les explica i em mira. És un imbècil rematat. Almenys la Paula, en Toni i la Judith són simpàtics. A més, aquí hi ha força més gent, millor marxo a un altre lloc de la casa, encara li dono voltes a això de què he tingut sexe amb un fantasma, en tot cas, és molt millor que escoltar més històries d’aquell talòs.
Al fons del passadís hi ha dos nois, m’hi apropo, parlen de ximpleries.
‒ Isaac. Passiu. Cul que aguanta molt. Us va bé un trio?
Els nois em miren i se’n van. Doncs sí que dec haver perdut, abans no em passava. Sento un soroll dins l’habitació del costat, la porta és entreoberta, hi faig una ullada.
‒ Oriol?! Ets tu!?
Es gira, és ell. Entro i tanco la porta darrere meu.
Oriol
El Samuel ho ha fet, he aparegut en una habitació. De sobte, s’obre la porta, em giro.
‒ Oriol?! Ets tu?!
Em giro, és l’Isaac. Tanca la porta darrere seu i se m’acosta.
‒ Ets realment un fantasma?
‒ Ho saps? Jo…
Abans que pugui acabar se’m tira al damunt i em besa la boca, el coll… i amb les mans comença a entrar sota la meva roba.
‒ Aquest cop vull donar-te jo plaer…
M’ho xiuxiueja a cau d’orella. Ostres! Morir amb vint-i-un anys és una putada, vas calent tot el sant dia! I l’Isaac sap molt bé què es fa! En un tres i no res es desfà de la meva roba i em deixa en calçotets. Espero que me’ls tregui, tinc la polla que no m’hi cap a dins!
‒ Caram, quina tenda hi tens muntada! Xalarem de gust!
Me’ls treu i es fica la polla sencera a la boca. La treu, em mira i somriu, ha dut el concepte de gola profunda a un altre nivell! Li assenyalo el llit, el desfem i mentre es despulla, ens hi fiquem. Vull tocar-lo i fer-li coses, però m’atura.
‒ Xxxt! L’altre dia ho vas fer tot tu, avui em toca a mi.
Se m’asseu al damunt, obre un calaix, troba lubricant i condons i es fica tota la polla dins seu, de cop. Se m’acosta i em besa mentre cavalquem, potser soc un fantasma, però ho estic sentint tot!
A fora hi ha crits, crec que ja són amb el raïm i les dotze campanades, mentre repiquen, ens escorrem. Em fot tota la lletera damunt meu i treu el cul de la meva polla: és el primer cop que m’escorro com a fantasma i ha rebut tot el semen a la cara. Agafa el llençol es neteja, jo faig el mateix. No ens vestim, ens quedem a llit.
‒ Jo volia follar a Barcelona, però ostres, fer-s’ho amb un fantasma mola més del que em pensava. Et tornaré a veure?
‒ Segurament ‒ li beso el front.
‒ Però sense compromisos, eh? A mi no em va el rotllo del Joel i el Samuel.
Abans que pugui respondre, sento que alguna cosa m’arrossega, merda! En Samuel ha apagat l’espelma, reapareixeré a la porta del cementiri en boles!
I sí, reapareixo i em trobo les dues senyores grans, en veure’m aparèixer despullat remuguen alguna cosa, així que quan passo davant d’elles trec les mans del davant i els ho ensenyo tot «bon any i bones vistes!», obren els ulls com taronges i marxen indignades.
Joel
Entro a l’habitació de l’Edu i està tot de cap per avall i l’Isaac despullat al llit.
‒ Vesteix-te, com l’Edu sàpiga que has follat al seu llit i li has deixat així els llençols, t mata.
‒ Ja m’ho imaginava, que era al seu llit, per això li he deixat la lleterada als llençols. Ho sabies que vindria aquesta nit l’Oriol i no me n’havies dit res? No m’imagino una manera millor de començar l’any, eh?
‒ Ho he sabut ara quan he vist el Samuel apagar l’espelma d’amagat. He vingut corrents per evitar un drama. I va, ja m’he expliques més tard, sortim.
Mentre es vesteix, faig guàrdia a la porta. Quan surt, el deixo al menjador i busco en Samuel amb la mirada. En veure’l, arronsa les espatlles. Jo no he vist mai l’Oriol, però si l’Isaac sembla content i ell hi confia, no deu ser mal paio.
‒ Al final ho has fet, eh?
‒ No t’enfadis, sé què m’ho vas prohibir, però…
‒ Ara tant és. Mira com li brillen els ulls a l’Isaac, espero que l’Oriol no es pengi, aquest dubto que el vulgui per res seriós.
‒ Aviam, l’Oriol volia experimentar sexe de nou, i jo puc demanar-li al Santi un favor de tant en tant, tampoc ho puc fer cada dia. No pateixis, a banda, l’Isaac viu lluny, no el puc anar portant de gira per cementiris.
‒ I què faràs, buscar-li tios a Barcelona quan li piqui?
‒ Ui, no, l’Oriol em va dir ahir que experimentar amb l’Isaac ja li està bé, que serà un verro, però un verro amb estil!
