Demà entrem a fase 3 a Barcelona, s’eliminen restriccions horàries, obren centres comercials, restaurants, etc. Així que ja puc dir que els meus haikus de confinament han arribat a la fi. Ha estat una primavera estranya, ja que han sortit poemes ben diferents del que hauria pogut esperar, però tot i així, ha estat una oportunitat per cultivar l’art del haiku des d’una perspectiva diferent.
Començo el recull amb el haiku que ha guanyat el tercer premi en el certamen de Haikus des de la finestra que ha organitzat la llibreria haiku.
No recordo el nom
de les flors que ja no hi són.
al balcó fa fred.
Aquest haiku va néixer als primers dies del tancament, en el moment més dur en què estava prohibit sortir de casa, la manca de verd al meu abast em va afectar, visc a un barri amb parcs i places verdes i sempre tinc a la vora algun arbre, alguna flor, algun matoll. Vaig haver de sortir corrents a una ocelleria que ven plantes a comprar-ne un parell, trobava a faltar tocar la natura. D’aquí va néixer el poema.
A continuació us exposo els haikus que he anat penjant al meu instagram @haikujosep.
Fulles al terra,
Bufa la brisa fresca.
Puja un remolí.
Miro cap amunt,
veig núvols graciosos.
El cafè és calent.
Entre el roig i el verd,
La tetera conté el te.
La vida al balcó.
Plou en diagonal.
La flaire del petricor
arriba a casa.
Cansat de mirar
Els arbres des del balcó.
És primavera.
Sigo las nubes
en el zoo de primavera.
Puedo oír el sol.
Passeig vora el parc.
Lluna de matinada.
Refilet d’ocells.
Com un vell amor
que mai falta a la cita:
El meu cafè i jo.
Una manzana
Se pudre por momentos.
Nadie la coge.
La jaracanda,
Estora i sostre lila.
Passeig matinal.
Uneix els pètals
Un fil de teranyina.
No veig l’aranya.
