Encara us escriviu cartes? O només arriben a la vostra bústia les del banc i rebuts varis? Té sentit avui en dia enviar-se cartes amb algú? Us provoca el mateix una carta que un correu electrònic? Moltes preguntes només de començar la publicació d’avui.
Aquest parell de setmanes he estat a l’expectativa cada dia que he obert la bústia, i haig de dir que ho he fet tots i cadascun dels dies, el motiu és que esperava una carta. Sí, una carta de les de tota la vida, escrita a mà, enviada dins d’un sobre, amb un segell… i amb un haiku.
Ja fa temps que parlo amb en Dave, un noi de Singapur (sí, la comunitat haijin online és extensa i parlo amb poetes d’arreu del món) que. igual que jo, mecanografia haikus personalitzats a esdeveniments i els envia per correu a tot el món. I ja fa una mica més de dos setmanes que me n’havia enviat un.
I no sabeu quina felicitat que ha estat per a mi arribar a casa, obrir la bústia, i trobar-me amb el sobre d’en Dave! L’he obert com quan era petit i obria un regal que m’havien dut els reis d’Orient: si algú m’hagués vist en aquell moment, de segur que m’hauria dit que els ulls em brillaven. I després, sorpresa: una nota manuscrita seva amb un missatge d’agraïment pel fet d’haver estat en contacte durant la pandèmia de la Covid-19, un afegit tan valuós com el seu haiku, fet a partir de les indicacions que li vaig donar a través del seu web.
Potser hem guanyat celeritat de comunicació amb els correus electrònics, els missatges instantanis de mòbil i altres avenços tecnològics, però la joia que aporta una carta manuscrita i mecanografiada per algú que s’ha molestat en dedicar-te part del seu temps conscientment per crear un vincle de qualitat, no té preu. I hauríem de reflexionar sobre el valor que tenen detalls com aquest.
Ara espero que el haiku que li vaig enviar jo li arribi i el faci tan feliç com m’ha fet a mi obrir el sobre i trobar-me les seves paraules. I a vosaltres us faria feliços obrir la bústia i tenir una carta?
