Hola!
Com heu pogut notar, he passat mesos sense actualitzar el blog, i no per falta de ganes, sinó per acumulació de feina; com ja sabeu els que em coneixeu, he estat immers en el procés d’oposicions docents i l’he acabat fa tot just uns dies.
Tot i això, no m’he estat sense escriure ni compondre haikus. Avui no porto uns haikus amb una temàtica temporal, com en altres publicacions, sinó que simplement vull presentar-ne un:
Obro la porta:
la llum de la finestra
canvia d’angle.
Sembla un motiu ben absurd per fer un haiku, i potser sí que ho és: evidentment que la llum canvia d’angle si li posem obstacles. Però… ens fixem en aquests detalls del voltant nostre? Tenim activat el que es coneix com “aware”, la capacitat d’estar atents per contemplar i agrair el que tenim a la vora?
Per escriure un bon haiku, cal viure el moment present, cal tenir present el que tenim a la vora, saber agrair aquests petits detalls que de tan obvis, poden semblar absurds, però que també són poesia…si sabem apreciar-los.