A la darrera entrada, us vaig explicar els haikus que vaig crear durant el confinament, aquest cop, escriuré sobre la desescalada i com el fet de poder sortir de casa va alterar la meva escriptura.
Encara recordo els primers dies, amb aquelles corrues de gent que sortien a caminar, a córrer, a fer esport… jo vaig optar per matinar i caminar ben d’hora, tal com detallo en els primers haikus:
Passeig vora el parc,
Lluna de matinada,
refilet d’ocells.
La jaracanda,
estora i sostre lila;
passeig matinal.
En concret, recordo el dia de la jaracanda, a prop de Palo Alto, li havien caigut bon part de les flors , tot creant una catifa a terra mentre les copes encara eren plenes de pètals.
A continuació, van obrir les terrasses: i evidentment, vaig sortir a fer un cafè a fora, semblava una necessitat!
Com un vell amor
que mai falta a la cita:
el meu cafè i jo.
Però no tot van ser coses boniques durant la desescalada, l’arribada del bon temps va pertorbar una mica les meves noves plantes, i és que a mesura que avançava la primavera, els animalons apareixen.
Uneix els pètals
un fil de teranyina;
no es veu l’aranya.
I si parlem de coses lletges, amb la calor, deixar segons quins aliments fora de la nevera a causa d’un oblit, també em va dur problemes, i sinó, mireu que li va passar a la següent peça de fruita:
Una manzana
se pudre por momentos;
nadie la coge.
Parlant de plantes i flors: la família va créixer, vaig donar la benvinguda a una nova adquisició!
M’ho miro amb el te;
el balcó suma colors
amb el gerani.
I amb la primavera, arriben les pluges i els xàfecs inesperats, alguns de ben importants, mireu què va passar a inicis de juny, quan la desescalada arribava a la seva fi i reobrien les escoles per al final de curs:
Bajo la lluvia,
la dama del paraguas;
Los rayos caen.
Sobre el pétalo,
aún queda una gota;
fin del chubasco.
Certament, vam tenir un final de desescalada passat per aigua, però va arribar el bon temps, i, amb ell, l’estiu, que ja us explicaré en una altra publicació.
