Hi ha qui creu que l’hivern és un temps lleig, sense ànima, sense vida… però la bellesa s’amaga darrera delsracons més inesperats! Qui diu que no pot sortir un bon haiku a l’hivern? De fet, qui diu que els haikus hagin de parlar de bellesa (entenent la bellesa com un concepte apol·lini) i no puguin expressar altres idees?
Us deixo alguns dels haikus que he escrit aquest hivern:
Amb la ventada,
els arbres em saluden.
Dilluns a casa.
La tassa de te,
escalfor a la finestra,
el fred a fora.
Obro la porta:
la llum de la finestra
canvia d’angle.
Tierra vertida,
el viento ha dañado
mis macetas.
El Tibidabo
s’alça entre la boira:
avui no fa ombra.
Filtrada la luz,
aparecen los brotes:
llegan las flores.
Cel ple de núvols;
resten gotes a les flors,
s’hi sumaran més.
Suposo que podeu resseguir com ha anat l’estació amb els poemes, vam començar amb molt de vent i fred (recordem la Filomena, que em va atrapar en ple examen amb fulls volant per la sala), les pluges, la temporada de les plantes d’interior, l’espessa boira que va cobrir Barcelona al febrer i el temps més benigne recentment que ens ha permès de veure florir les flors de nou!
No són tots els que he fet, però sí una selecció que m’agrada. I us deixo amb la foto de Barcelona coberta de boira des del Tibidabo.
